l'artiste (3)

-La Musa va marxar. Entenc que la dona em deixès. Massa pinzells, massa quadres, massa presses, massa absències. Però encara no entenc perque Ella, la musa va fotre el camp. Ella em xiuxiuejava a cau d'orella melodies impossibles, pintava la meua retina amb imatges desconegudes, pentinava la meua pell amb sensacions extremes que dibuixaven calfreds per tot el cos...Ella guiava les meues mans cap al pinzell i el pinzell cap al llenç nu...ara, sense ella el desert maleït, les dunes constants, la cremor amarga rera el clatell, la gola seca i l'alé podrit...ara no era ningú, però la perfecció hi era, més enllà d'aquella porta blanca, més enllà d'aquell aparent no-res. Tornaràs algun dia?
Els dies s'arrastraven sota els seus peus, l'univers girava, desintegrat, al voltant d'aquell llenç, la perfecció s'amagava rera qualsevol excusa, per no aparèixer, per no mostrar-se. I el marxant es posava nerviós, davant la marca de producció de la gallineta... sense quadres no hi havia calers i sense calers...