Entre aquella penombra va intuir alguna cosa que es movia en un extrem del taller. Va girar sobtadament el cap i la va veure, allí, remenant uns dibuixos, distreta, distant, però pròxima a la vegada. El va mirar -una mirada lasciva de les que posen calent a un sant- i li va dir -hola.
Havia tornat. Una pujada hormonal descontrolada el va sacsajar amb violència. Externament, però, es va quedar immòbil, atontat, amb la mirada desconcertada... el temps es degué aturar. Van passar uns segons o unes hores, o un milió d'anys quan va intentar reaccionar. Era Ella, la seua musa. Estava allí, després de tant de temps... va intentar fabricar alguna paraula, però de la seua gola aturdida només en va sortir un so inintel.ligible i ressec. Ella semblava divertir-se amb aquella escena. No podia dir res, però allí estava. Havia tornat. L'art tornaria a fluir de les seus mans.
1 comentario:
Amiguet:
Avui, tot llegint, m'han vingut ganes de tenir a les mans un troç d'aquella ceràmica àtica que fa tants anys m'ensenyaves a Bítem, m'han vingut ganes de tocar la Grècia clàssica amb les meves mans, no em preguntis perquè, (sotmès a pressió, el cervell humà prova d'escapar per on pot, el meu, sovint vol viatjar a temps remots i idealitzats). Pres d'un impuls totalment contemporani, he corregut a l'ordinador i he escrit al cercador el teu nom i cognoms .
Veig que, tot i el pas implacable dels anys, que hauria certament, d'amansir segons quins impulsos, continues anant tant o mes calent que antany. M'alegro de saber que triomfes arreu en concursos de poesia i ets demanat en conferencies teatres i programes de ràdio. Jo no t'explico res de mi, perquè avui en dia tot es públic i no cal escarrassar-se gaire per saber-ho tot de tothom. De tota manera, si encara em recordes, ja ens anirem explicant.
Una abraçada des de Barcino, company.
Publicar un comentario