El segon artiste

Aquell full en blanc el martiritzava. De tant en tant, quan per un inèrcia antiga apropava la ploma a la superfície rugosa del paper, només hi deixava gargots inintel.libles. Les paraules havien mort, la font d'on bebia, s'havia secat i ara, assedegat d'inspiració transitava per les hores, pels dies amb la mirada llastimosa i el cos cansat i una aurea d'infinita tristesa.