Aquell faig s'aferrava al terra desesperat amb les seves arrels poderoses. Havien tombat lo món del revés i tots los arbres i les pedres i les soques curcades queien cap al cel. Una maleïda caiguda sense fi. A quin boig se li havia acudit girar el món? El faig, però, no era dels que es rendien fàcilment i estava disposat a plantar cara a aquella nova situació. Si havia de viure al revés, hi viuria. No sabia com, però ho faria. Aquell caràcter l'havia heretat de son pare, un faig vell que havia mort socarrat per un llamp una tarda d'agost...
2 comentarios:
jo també vull viure tombat cap al cel, deixant fugir les claus i les monedes de les butxaques, amb les ulleres al front, ensenyant el melic, deixant fluir la sang cap al cervell i reclamant la fi de la dictadura de la gravetat. Tot sia per viure una nova realitat!
Tu c'as fumat?
Publicar un comentario