L'home pilota

Era massa tímit. Les mirades dels altres li prenien l'alè. I aquell era un món d'ulls. De bancs i d'ulls. Fins i tot la mirada arrugada d'aquell vellet del banc li havia sacsejat l'ànima. Tothom el mirava. Els temps s'aturava i les mirades relliscaven per l'aire congelat fins clavar-se-li al clatell.
Aquell matí va decidir que ho faria. No havia pogut ser invisible. Però aquell matí es veia en cor de fer-se pilota. I no es referia a la professió antiquíssima de llepar culs; ni a les boles de carn trinxada que donen gustet a la sopa. Aquell matí sabia que podria ser una piloteta de goma, insignificant, esfèrica i lleument descolorida. Va tancar els ulls. Va apretar les parpelles. Els músculs de la cara es van tensionar. També els de l'esfínter. I llavors, va caure botant al terra. Ho havia conseguit. ERa una pilota de goma insignificant. Ningú el tornaria a mirar.
Llavors, però, de sobte, el veí de dalt va decidir que posava fi a la seva merda d'existència i una potent explosió de gas va fer merda tot l'edifici., La pilota de goma va sortir disparada cap al cel. Va notar com la pell de goma li cremava, però després va veure un moixo -o més bé el va intuir, perque havia assolit una velocitat considerable. Llavors va veure un airbus 340 o 380 o ves a saber que...inclús va dubtar si era un boeing, que venia cap a ell. La turbina se'l va empassar i va explotar.
Es va despetar sobresaltat del llit. Va mirar per la finestra. El món encara era allí. Sabia que ser una pilota no li seria fàcil, però ho probaria. Es va tornar a dormir i va voler tapar-se fins el coll...però ja no tenia ni mans ni coll. Era una pilota de goma. Era el primer tímit de la història que arribava a ser una pilota de goma.